Biografia:Jean Harlow, nascuda Harlean Harlow Carpenter (Kansas City, Missouri, 3 de març de 1911 − Los Angeles, Califòrnia, 7 de juny de 1937), va ser una actriu estatunidenca i un sex symbol de la dècada de 1930. La popularitat de Harlow va rivalitzar i aviat va ultrapassar la de les seves companyes de la MGM Joan Crawford i Norma Shearer. El sobrenom de Harlow va ser el de "Blonde Bombshell" (la sensació rossa) i també "Platinum Blonde" (la rosa platí). El nom complet de Harlow era Harlean Harlow Carpenter i havia nascut a Kansas City, Missouri. Jean Harlow va entrar en contacte amb la 20th Century Fox i finalment va aparèixer a la seva primera pel·lícula, Honor Bound, com a extra, cobrant set dòlars diaris. Harlow va treballar com a extra en diversos films que eren encara del cinema mut, i no va ser fins a la pel·lícula de 1929 anomenada The Saturday Night Kid, protagonitzada per Clara Bow, que va tenir un paper parlat. A final del 1929, va ser descoberta per l'actor James Hall, que estava filmant la pel·lícula de Howard Hughes, Hell's Angels. Hughes, que tornava a rodar el film, inicialment mut, per convertir-lo en sonor, necessitava una actriu que substituís Greta Nissen, a causa del seu accent noruec, incompatible amb una pel·lícula sonora. Harlow va fer una prova i va aconseguir el paper. Hughes contractà Harlow per a cinc anys amb 100 dòlars per setmana. Hell's Angels pes va estrenar a Hollywood el 27 de maig de 1930 al Grauman's Chinese Theater, esdevenint la segona pel·lícula amb més recaptació de l'any 1930 només superada per la de Greta Garbo a Anna Christie). Aquesta pel·lícula va fer de Harlow una estrella internacional, però els crítics no eren gaire entusiastes. Louis B. Mayer era reticient, en principi, a contractar Jean Harlow per a la Metro-Goldwyn-Mayer, però el seu soci Irving Thalberg ho va acabar fent el 3 de març de 1932, pagant a Hughes 30.000 dolars. Jean havia emmalaltit d'escarlatina als 15 anys, cosa que potser va contribuir a la seva mort per nefropatia (malaltia del ronyó) el 7 de juny de 1937. En aquells anys aquesta malaltia no es podia guarir, atès que encara no existien els antibiòtics, ni la diàlisi, ni el trasplantament de ronyó.