Biografia:Greta Garbo, nom artístic de Greta Lovisa Gustafsson (Estocolm, Suècia, 18 de setembre de 1905-Nova York, Estats Units, 15 d'abril de 1990), va ser una actriu sueca a qui van anomenar «la Divina». El 1999, Garbo fou anomenada per l'American Film Institute com la cinquena millor estrella feminina de la història de Hollywood.
La seva primera feina és com a ensabonadora en una barberia, on ensabona les galtes dels clients. Després va fer de venedora en una botiga de moda, on va posar de vegades com a model per a publicitat. És rodant en un petit anunci on va fer els seus primers passos com a actriu, episodi que fou seguit d'un curtmetratge publicitari el 1920 en el qual el realitzador Eric Petscher es va fixar en ella. Li va oferir un petit paper a Peter el vagabund el 1921, una pel·lícula lleugerament picant en la qual va actuar en banyador.
Va entrar a l'Acadèmia reial d'art dramàtic d'Estocolm -el Dramaten- el 1922 i hi va estudiar fins al 1924. Allà va conèixer el realitzador suec Mauritz Stiller, que la va descobrir, li va ensenyar les tècniques cinematogràfiques i li va confiar un paper important en la seva pel·lícula La saga de Gösta Berling, amb Selma Lagerlöf, el 1924. És aleshores quan va convertir el seu nom en Greta Garbo.
Mauritz Stiller, cridat per Louis B. Mayer als Estats Units per treballar per a la MGM, va insistir perquè Garbo l'acompanyés i se li donés un contracte. Ella el va seguir a Hollywood, però la seva ràpida glòria els va separar. Stiller va ser acomiadat per la MGM el 1928 i va tornar a Suècia, on va morir poc temps després.
Arribada a Hollywood, la carrera de Garbo va prendre un gir inesperat; a la seva arribada, no tenia res d'una dona fatal, però Arnold Genthe, un fotògraf de Vanity Fair, descobreix el seu important potencial. Segueix un règim per aprimar i se li fa un canvi de look: cabells tallats, allisats, front lliure, ulls sobrecarregats, celles reduïdes, mirada realçada.
Greta Garbo va ser una de les estrelles més adulades dels anys 1920 i 1930, però també una de les més secretes. Fugint de la publicitat i les xafarderies, va esdevenir cèlebre una de les seves frases del Grand Hotel fins i tot en la seva vida pública: «Vull que se'm deixi tranquil·la».
Després del fracàs relatiu de la seva última pel·lícula Two-Faced Woman el 1941, Garbo va posar definitivament final a la seva carrera, al cim de la seva glòria.
